ordinario

En una escala de veïns hi cap el món. No un món, sinó el món sencer. Especialment si és al Raval, barri que condensa costums i llengües i cultures d’arreu. Sense edulcorants ni mala sang, amb la profunditat de qui ha volgut estimar el barri on ha viscut —i no ha estat gens fàcil—, Sarramia i Ramon Pardina reflecteixen la complexitat i les contradiccions d’un lloc que és alhora el centre de la ciutat i un espai al marge. Un lloc on hi ha tantes interrupcions que difícilment les muses t’hi trobaran treballant, i encara més difícil serà dur-hi una vida familiar tranquil·la. Tendre i crític, afectuosament irònic, bèstia a estones, perplex i divertit, lúcid i lúdic, sense nostàlgia però amb la melancolia dels amors impossibles, aquest còmic és un retrat brillant d’aquella escala que era el món, on va viure el president de Barcelona.

Aquesta novel·la gràfica explica les vivències d’un dibuixant lleidatà en un pis del Raval, entre la tardor de 1993 i l’estiu de 2006, els anys que van des de la Barcelona post-olímpica a la Barcelona pre-crisi.

La novel·la explica les vicissituds d'un edifici, a mig camí de la quotidianitat i el surrealisme, que podria ser tot un país. O tot un món.

RAMON PARDINA (Barcelona, 1977). Ha estat guionista de programes de televisió com Polònia, El Foraster, diversos programes d’Andreu Buenafuente o el documental Les set vides del Perich, a banda de sotsdirigir el late night Zona Franca a TV3. Com a escriptor, ha publicat els llibres de contes La novel·la que no he escrit mai (Premi Miquel Àngel Riera de narrativa breu 2005), El jugador de futbolí que volia córrer la banda (Premi Joan Santamaria de narració 2007), L’home més feliç del món (Premi Recvll de narració Joaquim Ruyra 2010), El club dels homes amb bigoti (2016) i, darrerament, El gran circ domèstic (Premi 7 Lletres 2021) també publicat per Pagès editors. Així mateix, ha coescrit, juntament amb Quim Masferrer, el Dietari d’El Foraster (2014). En castellà, ha escrit el guió de la novel·la gràfica La furgo (finalista del Premi Junceda 2019), amb dibuixos de Martín Tognola, que ha estat traduïda al francès i l’alemany. Sempre ha viscut a Barcelona, però mai al Raval.

ÒSCAR SARRAMIA (Lleida, 1972). Graduat en Arts i Oficis a l’Escola Massana de Barcelona i llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Des de fa uns quants anys, desenvolupa dos vessants artístiques paral·leles: d’una banda, la il·lustració per a diferents diaris i revistes, i, de l’altra, la il·lustració infantil/juvenil i publicitària. Pel que fa a la segona vessant, en el terreny dels dibuixos animats, treballa des de fa anys en diferents sèries, pel·lícules i anuncis. És el creador de la sèrie Horaci l’inuit, de dos temporades i emesa per TV3. També ha estat professor en diverses escoles d’art i ha publicat uns quants llibres.